dimarts, 15 d’abril del 2014

Memóries visuals: La festa Major d'Estiu a Calafell Platja


Memories visuals: la Festa Major d'Estiu a Calafell Platja a mitjans dels anys setanta from Josep M. Comelles on Vimeo.

El meu pare, Josep M. Comelles Calatayud (Cubells, 1921) va rodar en super8 una dotzena d'hores entre 1969 i una data no definida en que va abandonar el suport quimic pel video analógic. La major part de seu material correspón a esdeveniments i escenes familiars. Tenen un cert valor com a font etnográfica de la classe mitja catalana durant el Tardofranquisme i la Transició. El material de Margarita Andreu que va donar lloc a un documental fa temps, representa el mateix peró en relació a la gentry barcelonina. Els rodatges del meu pare, peró, conté una proporció d'imatges sense presència familiar, a vegades rodades en viatges, unes altres complementàries i de recurs en l'estiueg o en altres cirunstáncies. 

En aquest clip  he editat dues bobines de 3 minuts cadascuna rodades a Calafell Platja - on el meu pare va tenir casa quasi be vint anys - al passeig Marítim a prop de la casa de Carles Barral. Hi ha nombroses bobines rodades a Calafell, pero la majoria son escenes purament familiars. En aquest cas he recuperat part de dues bobines, telecinades de manera precària fa uns set o vuit anys i que mereixerien ara un nou telecinat en HD. Lamentablement no es possible. Les dues bobines van ser editades pel meu pare amb els mitjans del seu temps. No necessàriament corresponen al mateix any. Diria a mes que van ser filmades algunes per la Chinon que tenia ell i les mes blaquinoses per una camara que tenia jo. Dedueixo per això que potser jo mateix vaig rodar una part que ara no puc recordar. 

El document te un cert valor com a font etnográfica: un tres de sis, una sardinada popular, el ball de bastons i una banda de cornetas y tambores (de Reus) fan pensar en una festa modesta abans de la Transició quan Calafell platja era destí d'estiu per amplis sectors de la menestralía de Barcelona i de holandesos i alemanys. 

Editar aquest material planteja un problema no sempre resoluble, més encara més quan qui va triar els plans no és el que fa ara l'edició digital. He optat  respectar la condició històrica del document visual  i no modificar l'ordre del muntatge original.  M'he limitat a ajustar les vores dels fotogrames -els telecinats precaris de super8 tendeixen a difuminar-los-. He eliminat els fotogrames defectuosos, aquells on apareixien familiars, i a retocar mínimament el color d'una pel·licula castigada pel temps. La banda sonora és actual i no te altra intenció que evocar un possible paisatge sonor.