Memóries visuals: La festa Major d'Estiu a Calafell Platja

Memories visuals: la Festa Major d'Estiu a Calafell Platja a mitjans dels anys setanta from Josep M. Comelles on Vimeo.

El meu pare, Josep M. Comelles Calatayud (Cubells, 1921) va rodar en super8 una dotzena d'hores entre 1969 i una data no definida en que va abandonar el suport quimic pel video analógic. La major part de seu material correspón a esdeveniments i escenes familiars. Tenen un cert valor com a font etnográfica de la classe mitja catalana durant el Tardofranquisme i la Transició. El material de Margarita Andreu que va donar lloc a un documental fa temps, representa el mateix peró en relació a la gentry barcelonina. Els rodatges del meu pare, peró, conté una proporció d'imatges sense presència familiar, a vegades rodades en viatges, unes altres complementàries i de recurs en l'estiueg o en altres cirunstáncies. 

En aquest clip  he editat dues bobines de 3 minuts cadascuna rodades a Calafell Platja - on el meu pare va tenir casa quasi be vint anys - al passeig Marítim a prop de la casa de Carles Barral. Hi ha nombroses bobines rodades a Calafell, pero la majoria son escenes purament familiars. En aquest cas he recuperat part de dues bobines, telecinades de manera precària fa uns set o vuit anys i que mereixerien ara un nou telecinat en HD. Lamentablement no es possible. Les dues bobines van ser editades pel meu pare amb els mitjans del seu temps. No necessàriament corresponen al mateix any. Diria a mes que van ser filmades algunes per la Chinon que tenia ell i les mes blaquinoses per una camara que tenia jo. Dedueixo per això que potser jo mateix vaig rodar una part que ara no puc recordar. 

El document te un cert valor com a font etnográfica: un tres de sis, una sardinada popular, el ball de bastons i una banda de cornetas y tambores (de Reus) fan pensar en una festa modesta abans de la Transició quan Calafell platja era destí d'estiu per amplis sectors de la menestralía de Barcelona i de holandesos i alemanys. 

Editar aquest material planteja un problema no sempre resoluble, més encara més quan qui va triar els plans no és el que fa ara l'edició digital. He optat  respectar la condició històrica del document visual  i no modificar l'ordre del muntatge original.  M'he limitat a ajustar les vores dels fotogrames -els telecinats precaris de super8 tendeixen a difuminar-los-. He eliminat els fotogrames defectuosos, aquells on apareixien familiars, i a retocar mínimament el color d'una pel·licula castigada pel temps. La banda sonora és actual i no te altra intenció que evocar un possible paisatge sonor. 

Diumenge al vespre

Per qui coneix Montserrat, Czestochowa te el caràcter de mite nebulós. Dues marededeus negres, la nostra una esculptura, la d'ells una tela pintada (com la Santa Rosalía de Torredembarra), les relacions entre el catolicisme i la identitat nacional. Però, Polònia es més enllà de la Wilhelmstrasse i aixó des dels temps de Metternich significava l'Orient, concepte pels "occidentals" sempre evocador de coses rares. No per Metternich, doncs la frontera amb el Gran Ducat de Varsòvia és a poques llegues de distància de Czestochowa, al Nord i creieu-me is us dic que un segle més tard la frontera és encara visible. Jasna Gora, el monestir bastit en un turó al centre de la ciutat, un singularitat geológica impressiona. De Montserrat o del Rocío a la Silesia polaca hi ha distància però fins a cert punt. El primer cop que vam anar-hi, la impressió fou colpidora. El segon, el 2010 també. Un diumenge a la tarde de juliol, amb 40ºC a l'ombra, mentre els peregrins escolten la darrera missa abans de pujar a les desenes d'autocars que els duran a casa, la càmera ull, amb la màxima discreció vigilada per Gamvik i sense deixar resquici a cap mena de primores de la cámara va limitar-se a veure i a escoltar.

El mercadillo (2): Stortorget

Stortorget, Tromsö 2011 from Josep M. Comelles on Vimeo.

Del Cabo de Gata a Tromsö se extiende Europa. Hasta cierto punto. En El Nord que Josep Pla publicó hacia 1925, afirmaba que más allá de Trondheim (a unos 1000 kms al Sur de Narvik) terminaba Europa. Ciertamente, la Europa al Norte del paralelo de Trondheim es un mundo que fue colonial y que, a pesar del cosmopolitismo actual, de las Universidades y los aeropuertos sigue siendo un confín. También lo son cabo de Gata y el Sureste Peninsular. La serie de vídeos sobre mercadillos se amplia pues con este contraste Norte-Sur, esperando en un par de meses su ampliación hacia el extremo oriente.

Los mercados ambulantes, las plazas de mercado me fascinan desde hace años. Les he sido fiel desde que empecé mis andanzas viajeras hace cuarenta y tantos años. Cambian pero no tanto, espacios de paz, de relación, de civilidad, de miradas mas o menos indiscretas como las de la cámara-ojo. Tromsö fue siempre puerto de comercio y mercado. Por eso tiene algo de Sur, algo...

El mercadillo (1) del Cabo de Gata

El Mercadillo from Josep M. Comelles on Vimeo.

Cuando menos te lo esperas recalas en un rincón de carretera sin salida. Unas cuantas camionetas cansadas , gentes del pueblos a los que ya no oprimen, al menos sobre el papel, cadenas, montan tenderetes que apenas han cambiado, o sí. Más plástico, más cartón impreso, menos caixes d'ous de maderas que no vienen de Oriente. Cualquier día de la semana, hasta mediodía. Esto era domingo, a finales de otoño, en el Sur, en el linde del desierto. El mar, un aire siempre polvoriento, colores desvaídos. Gitanos, moros, europeos del Norte en la Arizona ibérica, vecinos, domingueros de parada en parada, de fruta fresca a frutos secos, del bacalao a la ropa y tiro porque me toca.

"¡A un euro!"

"¡A tres euros!"

"¡Todo a cinco, que ya nos vamos!

A las dos tocadas, desembalar. Bolsas de plástico que la brisa arrebola pasean por el campo silencioso. El rumor de las olas. El olor del polvo. Cae la tarde.

La Frontera

The Border from Josep M. Comelles on Vimeo.

Dejas el coche al pie de una ermita en un confín de Europa. Paseas hasta el mar una tarde deliciosa, soleada, casi sin viento, cara al Mar de Barents. Llegas a la playa. Te tumbas en la arena. Oyes gente que se acerca. Y sucede