L'Església del Sud del Nord

Kirkko from Josep M. Comelles on Vimeo.

Sovint he sentit dir que l'arquitectura contemporània d'avant-guarda casa malament amb la religió. Fa un temps vaig entonar un mea culpa en relació a la Sagrada Familia de Gaudí i dels seus interpretadors actuals. Però, la Sagrada Familia, com Ronchamp són avui parcs temàtics. També ho és la Catedral de Santiago (romànico-barroca) o l'extraordinària Santa Maria del Mar (de Guillem Sagrera) a Barcelona. Crec que aquest darrer, en el seu temps, pensà Santa Maria com un exercici d'estil on el discurs religiós s'associés a una arquitectura espectacular, diàfana. 

Ningú sap on és Seinajöki, i nosaltres tampoc haviem fet parada en aquesta ciutat perduda del Sud (és una manera de dir) de Finlàndia.  A Aalto van encarregar-li el centre civic (o civil de la ciutat). Incoporava una església, luterana (of course). Lluny del barroquisme contrarreformista, les esglésies luteranes són sòbries, netes, ocasionalment amb pintures parietals. Aquesta no te res d'això. Només l'espai, la llum els colors de uns objectes meditats profundament, molt profundament. Tens la sort que el dia d'Agost que t'hi atanses, l'organista assaja i tu estàs sol, només tu, la càmera i l'espai. 

Però que posar defora? L'Edu Comelles em passa un carrilló alguerés producte d'un seu fieldwork. El carrilló católic encaixa be en el silenci del Nord (o del Sud, segons es miri). 

Del racionalisme al romaticisme

Con Gamvik recorremos infatigablemente los cementerios de Europa y del mundo. Hace un año, en Burdeos, conocimos el extraordinario Cimetière des Chartreux, fundado hacia 1800-1805 en el seno del racionalismo higienista propio de la época. Entonces extramuros, con una organización interna basada en el modelo de la ciudad ortogonal, el cementerio representa una concepción de la racionalidad urbanística y arquitectónica. Por la tarde viajamos a Donosti. Era una bella tarde de otoño y nos llevaron al Cementerio de los Ingleses construido durante la Guerra Civil (la Guerra Carlista de 1833 a 1839) para enterrar allí los restos de soldados y oficiales británicos que participaron en la contienda. El contraste entre el uno y el otro es seguramente fascinante y la cámara-ojo trató de reflejarlo.