dijous, 27 de desembre del 2012

L'Església del Sud del Nord


Kirkko from Josep M. Comelles on Vimeo.


Sovint he sentit dir que l'arquitectura contemporània d'avant-guarda casa malament amb la religió. Fa un temps vaig entonar un mea culpa en relació a la Sagrada Familia de Gaudí i dels seus interpretadors actuals. Però, la Sagrada Familia, com Ronchamp són avui parcs temàtics. També ho és la Catedral de Santiago (romànico-barroca) o l'extraordinària Santa Maria del Mar (de Guillem Sagrera) a Barcelona. Crec que aquest darrer, en el seu temps, pensà Santa Maria com un exercici d'estil on el discurs religiós s'associés a una arquitectura espectacular, diàfana. 

Ningú sap on és Seinajöki, i nosaltres tampoc haviem fet parada en aquesta ciutat perduda del Sud (és una manera de dir) de Finlàndia.  A Aalto van encarregar-li el centre civic (o civil de la ciutat). Incoporava una església, luterana (of course). Lluny del barroquisme contrarreformista, les esglésies luteranes són sòbries, netes, ocasionalment amb pintures parietals. Aquesta no te res d'això. Només l'espai, la llum els colors de uns objectes meditats profundament, molt profundament. Tens la sort que el dia d'Agost que t'hi atanses, l'organista assaja i tu estàs sol, només tu, la càmera i l'espai. 

Però que posar defora? L'Edu Comelles em passa un carrilló alguerés producte d'un seu fieldwork. El carrilló católic encaixa be en el silenci del Nord (o del Sud, segons es miri).