dimarts, 19 de gener del 2010

Northern Lights


La neu és un esdeveniment al paisatge mediterrani. Oliveres, vinya, secà, pins blancs, matoll, cabanes de pedra seca. Pobles de terra, cel sempre brut. De cop tot canvia. Els hiverns secs, el vent del Nord s'endú les brumes i espanta l'humitat del mar. La llum té color de diamant, enlluerna. La vegetació de full perenne dóna perfils durs, foscos. Les terres siena, al capvespre rogenc, són esfereïdores en el silenci d'una terra quasi deserta. Neva. El cel esdevé gris, terrible. Després un mestralot. El sol de nou, una llum nacrada, punyent. Al gener l'angle del sol sobre la terra és el mateix que l'estiu a Lapònia. Paisatge d'hivern amb llum de l'estiu. La llum del Nord. M'emociono. Anem a fer un tomb. Dues hores donant voltes per la Conca de Barberà sota un mantell de llum. S'esvairà. 1962, 1986, 2010. Podrem tornar-ho a veure?

Banda Sonora: Stephane Grapelli & Georges Delerue, "Thème de Jeanne" de Les Valseuses (1974)

dimecres, 30 de desembre del 2009

High Noon

High Noon from Josep M. Comelles on Vimeo.

Los nómadas del Norte emigran de vez en cuando al Sur. Ahotearoa es como la Suecia del Sur. Bello, limpio, civilizado, discreto. Llegas a mediodía, paras el coche. Sales a pasear. Es casi Navidad pero es el fin de la primavera. El aire es limpio, perfumado, cálido. Brotan flores. La municipalidad ha montado altavoces. No ponen villancicos. Suena High Noon, la vieja balada country, en la banda sonora de Solo ante el peligro de Zinneman. No estan ni Gary Cooper ni Grace Kelly. Tanto da. No espero que llegue el malo. No hay malo que temer, pero no es tan distante, ni tan distinto.