Dejas el coche al pie de una ermita en un confín de Europa. Paseas hasta el mar una tarde deliciosa, soleada, casi sin viento, cara al Mar de Barents. Llegas a la playa. Te tumbas en la arena. Oyes gente que se acerca. Y sucede
A la costa Oest, a l'Hemisferi Sud, les fustes viatgen de l'Oest a l'Est fins a les platges desertes. Troncs, bocins d'arbres que podem imaginar duts pel vent. A l'Hemisferi Nord, a Islàndia les fustes viatgen de l'Est a l'Oest fins a les platges desertes del Nord de l'illa. Els islandesos recullen troncs que van ser serrats a Sibèria o a Escandinàvia per disposar de la fusta que en la seva illa manca. Paradoxes. Un pescador de Bolungarvik, deia amb ironia, que la fusta d'Islàndia venia d'Alaska... O potser no ve de cap lloc....Bolungarvik
La neu és un esdeveniment al paisatge mediterrani. Oliveres, vinya, secà, pins blancs, matoll, cabanes de pedra seca. Pobles de terra, cel sempre brut. De cop tot canvia. Els hiverns secs, el vent del Nord s'endú les brumes i espanta l'humitat del mar. La llum té color de diamant, enlluerna. La vegetació de full perenne dóna perfils durs, foscos. Les terres siena, al capvespre rogenc, són esfereïdores en el silenci d'una terra quasi deserta. Neva. El cel esdevé gris, terrible. Després un mestralot. El sol de nou, una llum nacrada, punyent. Al gener l'angle del sol sobre la terra és el mateix que l'estiu a Lapònia. Paisatge d'hivern amb llum de l'estiu. La llum del Nord. M'emociono. Anem a fer un tomb. Dues hores donant voltes per la Conca de Barberà sota un mantell de llum. S'esvairà. 1962, 1986, 2010. Podrem tornar-ho a veure?
Banda Sonora: Stephane Grapelli & Georges Delerue, "Thème de Jeanne" de Les Valseuses (1974)
